Saltar apartados

Arantxa Sánchez Vicario

SOLEMNE ACTE DE LLIURAMENT DEL «LLORER D'OR» A LA SENYORA ARANTXA SÁNCHEZ VICARIO

Laudatio pronunciada pel Senyor Gabino Ponce Herrero

Paraules de la Senyora Arantxa Sánchez Vicari

Paraules del Magfc. i Excm.Senyor Rector Andrés Pedreño Muñoz

Esportistes guardonades per la seua especial trajectòria

Àlbum fotogràfic

 

UNIVERSITAT D'ALACANT

23 DE NOVEMBRE DE 1994 

LAUDATIO PRONUNCIADA PEL SENYOR GABINO PONCE HERRERO AMB MOTIU DEL LLIURAMENT DEL «LLORER D'OR» DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT A LA SENYORA ARANTXA SÁNCHEZ VICARIO.

MAGFC. I EXCM. SR. RECTOR DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT, EXCMS. I ILMS. SENYORS, SENYORES I SENYORS

Com a Director del Secretariat d'Esports i com a docent, resulta per a mi un honor ser el portaveu d'aquesta iniciativa universitària, donat el rang del personatge que rep la laudatio, i al mateix temps em complau el realç i magnificencia de l'acte, convertit per la seua transcendència i significació en fita singular en la vida acadèmica, especialment rellevant ja que suposa de reconeixement d'una trajectòria vital en l'àmbit esportiu especialment brillant, acompanyada d'un cúmul de valors humans igualment excel·lents i exemplificants. 

Podria afirmar-se que el lliurament del Llorer d'Or de la nostra Universitat suposa en l'àmbit esportiu el mateix reconeixement que la concessió del Doctorat Honoris causa en el camp de les ciències. Açò és, es premia les circumstàncies professionals que concorren en una persona perquè la Universitat reconeix el seu magisteri, es veu reflectida en els valors que aqueix personatge encarna o bé aspira a aconseguir-los, a fer-los seus pel seu alt significat humanístic. Suposa, en definitiva, incorporar al patrimoni acadèmic la figura d'una persona el treball de la qual i tenacitat li han permès destacar en una professió tan dura i sacrificada com és la de l'esport professional, forjant alhora una personalitat modèlica. 

Tales són els atributs que ornen la figura de la Senyora Arantxa Sánchez Vicario. Per açò i per l'excepcional estat de manera que travessa la guardonada, seguit d'un rimero d'èxits, l'elecció de la primera figura de l'esport creditora d'aquest reconeixement universitari ha resultat molt fàcil. 

En efecte, no va haver-hi més que proposar una sèrie de personalitats del món esportiu entre els membres del Comitè Permanent de la Comissió d'Esports de la Universitat perquè, a l'instant, sobreisquera el nom d'Arantxa. Hi havia altres candidats, tots ells mereixedors de tan alta distinció, amb excel·lent curricula i excepcionals mèrits, però la llarga sèrie de triomfs al fet que Arantxa ens ha acostumat en enguany no deixava lloc a dubte i, immediatament, es va elevar al Rectorat la proposta, sent d'igual manera benvolguda i acceptada amb especial goig i, per açò, resolta la concessió del Llorer d'Or amb absoluta satisfacció de tots els estaments universitaris. En definitiva, acceptada amb enorme il·lusió per tota la comunitat universitària (com han posat de manifest les efusivas mostres d'afecte que Arantxa ha rebut, i probablement ha patit, en l'accidentat trajecte pel Campus. Prec sàpia comprendre que tot ha sigut fruit de l'enorme afecte i de l'admiració que se li dispensen a Alacant.

I açò perquè, a més, Arantxa ha tingut el ganxo popular que ha propiciat la incorporació espectacular de les noves generacions de xiques a l'esport, o millor dit, al tennis, convertida en ídol juvenil que els seus posters competeixen avantatjosament amb el de roquers i artistes en les parets dels dormitoris. Per açò, és un immens honor que el nostre futur complex tenístic porte el nom d'Arantxa Sánchez Vicario. 

Arantxa ha omplit un immens buit en el panorama tenístic espanyol. Joc amb arrels antigues, el primer reglament que va tenir va ser establit pel capità Wingrield en 1877, per a la disputa del primer torneig de Wimbledon. al nostre País, el tennis va començar en els seus primers anys, no va deixar de ser un joc de l'alta societat, al que pocs tenien accés: només aquells que podien permetre's el luxe de ser socis dels pocs clubs que, en aquells dies, tenien pistes de terra batuda. 

D'aqueixos temps heroics daten les primeres i úniques proeses del tennis femení espanyol fins a la irrupció fulgurant d'Arantxa. Es tracta de la portentosa i quasi mítica figura de Lilí Álvarez, Duquessa de la Valdene, que va arribar a disputar tres finals consecutives del torneig de Wimbledon, en els anys 1926, 1927 i 1928, encara que sense arribar a guanyar cap d'elles. 

Després de la seua figura desapareixen pràcticament de l'escena mundial els tennistes espanyols fins que, a principis dels anys seixanta, Manuel Santana, "Supermanuel ", va començar a guanyar els més importants tornejos internacionals. Pot traçar-se un clar paral·lelisme entre el que va suposar per al tennis nacional masculí la trajectòria de Manolo Santana i el que suposa avui dia la figura d'Arantxa:

"si amb Santana es van acabar els prejudicis de classe contra la pràctica del tennis i l'Espanya del Desenvolupament" es va omplir noves pistes col·lapsades per aprenents de totes les capes socials, ha sigut Arantxa la que ha popularitzat la pràctica femenina més enllà dels estrictes límits dels explicats clubs de prestigi nacional, omplint les escoles de tennis de xiquetes ansioses per emular-la".

Retornant el fil històric per a engiponar de manera adequada la importància de la figura d'Arantxa, ha d'assenyalar-se que, després dels capdavanters però esporàdics assoliments d'Andrés Gimeno en Roland Garrós, en 1972, i Manuel Orantes, en l'Open d'Estats Units, en 1975, de nou es va fer el buit en el panorama tenístic nacional, fins a l'aparició sublim de la família Sánchez-Vicario. Va ser primer el seu germà Emilio qui va reprendre la torxa de les competicions i el reconeixement internacional, retornant al tennis la popularitat perduda.

No obstant açò, ha sigut la fulgurant estrela d'Arantxa la que li ha portat, de ser l'última de la saga familiar que porta aqueixos cognoms de renom internacional -Marisa, Emilio i Javier- a col·locar-se en el més alt dels escalafons familiar, nacional i mundial, restant en certa mesura protagonisme a les fenomenals trajectòries esportives dels seus germans i, en concret, a la d'Emilio, que ha sigut la primera raqueta masculina del país.

És coneguda la peculiar predisposició natural d'Arantxa pel tennis. Als vuit anys ja peloteaba de debò a les ordres del seu primer entrenador. Un bon dia, Andrés Gimeno la vió jugar amb xiquetes que li doblegaven en edat i en alçada i li la va portar al Club Vilana per a impartir-li classes particulars. 

A partir d'aqueixa feliç circumstància va començar a destacar, jugant tornejos infantils per diferents ciutats espanyoles, on sorprenia pel forta que li pegava a la pilota i per la seua capacitat d'arribar a les boles més difícils. 

En 1984, als 12 anys d'edat es va proclamar Campiona Infantil d'Espanya, i al setembre de 1985 va decidir incorporar-se plenament a l'univers tenístic, guanyant en aquell temps el seu segon Campionat Infantil d'Espanya i, alhora, amb només 13 anys, aconseguint convertir-se en la més jove Campiona absoluta d'Espanya. 

Acceptats com a propis els principis de sacrifici, tenacitat i disciplina, al maig de 1986, amb 14 anys d'edat, va entrar en el circuit internacional. Però és en 1987 quan es produeix la gran eclosió d'Arantxa: quarta finalista en Roland Garros i a Roma, arriba a la tercera ronda en Charleston, Hamburg i Amelia Island, i acaba entre les cinquanta millors del món. 

En 1988 va formar part de l'equip olímpic espanyol en els Jocs de Seül. Va començar en 1989 sent la divuitena del món, en plena trajectòria ascendent, i el dia 11 de juny va proporcionar al país un dels més memorables dies de glòria esportiva, en vèncer en la final de Roland Garros ni més ni menys que a Steffi Graf, després d'un dur i brillant enfrontament perllongat durant dues hores: es convertia així en la guanyadora més jove del torneig i accedia fins al cinquè lloc en el rànquing de la WTA. 

Des d'aqueix partit, Arantxa ha passat a formar part per mèrits propis del selecte i reduït Olimp tenístic, i cadascuna de les seues actuacions posteriors no ha fet sinó forjar la llegenda i el mite. 

S'ha proclamat sis vegades més Campiona Absoluta d'Espanya, ha sigut semifinalista repetides vegades en els tornejos del Gran Eslam, ha arrasat en innombrables competicions internacionals. En 1992, enrolada de nou en l'equip olímpic espanyol, va aconseguir la medalla de bronze en individuals i medalla de plata en dobles en els Jocs de Barcelona. 

Per fi, en 1994 s'ha consagrat com la més rutilant dels estels del firmament tenístic guanyant, entre altres tornejos, en Roland Garros i en l'Open d'Estats Units, sent recentment proclamada la número u mundial quant a tornejos guanyats, i sens dubte ha de ser igualment aclamada com a número u mundial en el rànquing de la WTA. 

Tan excepcional trajectòria esportiva ha anat donant forma a una personalitat caracteritzada per un fort esperit de lluita en la pista i per un caràcter amable i simpàtic fora d'ella. És sens dubte l'esportista que atresora majors valors humans i, per açò, la número u mundial des de fa temps. 

El seu joc brillant i entretingut ens ha proporcionat moments deliciosos i casos extraordinàriament rics en tècnica i intel·ligència. A açò suma Arantxa una proverbial resistència física i una encomiable capacitat de sacrifici molt fóra del comú. 

Tales són les virtuts que avui pretenem enaltir i reivindicar com a mostres, en lliurar aquest merescut guardó a Arantxa Sánchez Vicario, amb el qual sens dubte ens premiem a nosaltres mateixos, i constituïm un trofeu sense parangó en el món universitari, que suposa un pas més d'aquesta jove i dinàmica Universitat cap a l'objectiu d'ocupar l'espai que li correspon en el món de l'educació, de la ciència i de la cultura.

Moltes gràcies Arantxa

Moltes Gràcies

 

PARAULES DE LA SENYORA ARANTXA SÁNCHEZ VICARIO AMB MOTIU DE REBRE EL «LLORER D'OR» DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

És per a mi un gran honor ser la primera esportista que rep aquest guardó. Té un alt significat per quant es tracta d'un reconeixement en certa mesura supraesportiu, ja que valora tant els èxits assolits en el món del tennis com la qualitat de la pròpia trajectòria vital, aspecte no sempre reconegut i, en el difícil món de l'alta competició, amb freqüència relegat per altres interessos més competitius.

Per açò, amb ser varis els reconeixements que he rebut en els últims anys, aquest en particular aconsegueix de ple totes les meues inquietuds ja que amb ell es premia al conjunt d'aspectes que configuren la meua personalitat, i no solament a la faceta esportiva com és més habitual. 

Vull donar les gràcies a la Universitat d'Alacant perquè ha vist en mi una valedora de l'esport en el seu conjunt i, en particular, de la integració de la dona en la pràctica esportiva. 

Aquest premi i les mostres d'afecte rebudes em fan sentir veritablement universitària, anhel de difícil consecució per als esportistes d'alt nivell, devorats per la rutina dels intensos entrenaments i per la bogeria dels atapeïts calendaris de competició. Agraïsc al jurat i al claustre d'aquesta Universitat haver-se fixat en mi per al primer lliurament d'aquest guardó, i a tots vosaltres us agraïsc la calorosa recepció que m'heu brindat. 

Moltes gràcies autoritats acadèmiques. Moltes gràcies Universitat d'Alacant. 

PARAULES DEL MAGFC. I EXCM. SENYOR RECTOR ANDRÉS PEDREÑO MUÑOZ

La institució dels premis "Llorer d'Or", per a guardonar als esportistes espanyols d'alt nivell, naix de l'entusiasta i dinàmica vocació dels col·lectius universitaris en favor de les trajectòries exemplars, que sobre la base de l'esforç i disciplina els permet aconseguir les majors cotes nacionals i internacionals. És el nostre modest homenatge d'els qui constitueixen un bon reflex d'una filosofia competitiva, però sobre la base de valors com la noblesa, el joc net, el respecte a l'adversari, l'afany de superació....

Permeten-me que inserisca molts dels valors implícits en la filosofia de l'esport per a extrapolar-los en sentir de la nostra joventut universitària: curs a curs es reforcen les inversions en difusió de la cultura, entesa aquesta com una panòplia multidisciplinària, en la qual la cultura física, l'atenció al propi cos, la pràctica, en fi, de qualsevol modalitat esportiva constitueix activitat destacada. Però també la nostra aposta mitjana en el reconeixement i aplaudiment d'aquelles trajectòries excepcionalment exemplars. 

El "Llorer d'Or" naix, doncs amb vocació de premiar esforços constants i excepcionals per millorar, que es plasma en el domini brillant de la tècnica i en l'assoliment de saviesa. 

Ningú millor que Arantxa per a merèixer aquest primer guardó, ja que en la seua trajectòria es veuen reflectits molts dels valors que comparteix aquesta Universitat. 

En Arantxa, esportista de "excel·lència", es conjuguen totes les virtuts exposades. El seu curriculum com a jugadora es caracteritza per l'afany constant de superació, per l'esforç quotidià per aconseguir noves metes i, en definitiva, per traçar un meteòric ascens des dels seus primers balbotejos tenístics com a xiqueta, amb prou faenes fa uns anys, fins a consagrar-se com a astre internacional d'aqueixa disciplina sent encara excepcionalment jove. 

Però, si el seu curriculum com a esportista d'alt nivell resulta espectacular, no menys impactant ha resultat la seua influència sobre l'esport a Espanya i, de forma especial, l'enèrgic impuls que la seua pròpia figura, els seus assoliments, han propiciat a la incorporació de la dona a l'esport. 

En la seua persona s'han confabulat en fi, esforç, tenacitat, constància i domini de la tècnica, juntament amb amabilitat i simpatia, per a configurar una personalitat de fort carisma i gran magnetisme, que ha impactat molt favorablement en el conjunt de la societat i, de manera especial, entre les dones més joves. 

Es premia una trajectòria exemplar, adornada per les virtuts ja elogiades, que el claustre reconeix com a seues. 

Enhorabona i gràcies per acceptar el nostre homenatge. Ens agradaria que el nostre esforç en les tasques docents i investigadores es vera reflectit en terme d'èxit en les cotes que has aconseguit amb el teu esforç, tenacitat i entusiasme.

ESPORTISTES GUARDONADES PER LA SEUA ESPECIAL TRAJECTÒRIA

La Universitat d'Alacant vol premiar en les esportistes seleccionades l'esforç i la constant incorporació de la dona al món de l'esport. En aquest cas, a les millors tennistes alacantines.

Aquestes són les guardonades conforme amb la prelació establida per les associacions de tennis de la província d'Alacant,

ESPORTISTES GUARDONADES 
CLUB NOM JUGADORA
1. CLUB DE TENNIS ALACANT ANA BELÉN AGUILAR
2. CENTRE ESPORTIU LA MARINA MARISA RICHELLE DEJON
3. CLUB ATLÈTIC MONTEMAR PAULA BARIA DOCTOR
4. CLUB DE TENNIS ELX VANESA CERDÁN SORIANO
5. CLUB DE TENNIS LA VILA ÁNGELA MORA ÀVILA
6. CLUB DE TENNIS VILLENA GLORIA PASCUAL ABELLÁN
7. CENTRE ESPORTIU CUCUCH Mª JOSÉ MILLARES
8. CLUB DE TENNIS SANT JOAN CAROLINA JIMÉNEZ ROY
9. CLUB DE CAMP ALACANT ANA Mª DOMENECH SEMPERE
10. CLUB ESPORTIU VISTAHERMOSA DIANA PETRAT MATA
11. CLUB DE CAMP ELDA Mª ÁNGELES REQUENA MARTÍNEZ
12. CLUB DE TENNIS SANTA POLA PAULA FERNÁNDEZ VEGA
13. CLUB DE TENNIS BELIANA LLANOS SORIANO ORTEGA
14. CENTRE EXCURSIONISTA ELDENSE ANA MORENO SOLO
15. CLUB DE CAMP ELX SARA MIRÓN VIZCAINO
16. CLUB DE TENNIS ONIL Mª MAR FUSTER FERRY
17. C.T. AKRA LEUKA LUISA CRESPO FERNÁNDEZ
18. CLUB DE TENNIS ALACANT BEATRIZ DAVALES PORTA
19. SOCIETAT DE TIR DE COLOM MARINA FERNÁNDEZ GIL
20. CLUB DE TENNIS SAX MERCEDES LATORRE PLA
21. CLUB DE TENNIS JAVEA ANA CATALÁ CHOLISI
22. CLUB DE TENNIS PEGO EVA T. PIEVA ESCRIVÁ
23. CLUB DE TENNIS TAMARIT ANABEL JAÉN GONZÁLEZ
24. UNIVERSITAT D'ALACANT MAR GARCIA LÁZARO
25. UNIVERSITAT D'ALACANT ROSA M. HERNÁNDEZ CASCALES

 

ÀLBUM FOTOGRÀFIC

Diploma Arantxa

 

SERVEI D'ESPORTS


Universitat d'Alacant
C/ Alacant, s/n
03690 - Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 37 39

Fax: (+34) 96 590 93 02

Facebook: http://www.facebook.com/deporteenlaua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464